Francesc Sabaté i Llopart

Francesc Sabaté i Llopart,

(L'Hospitalet de Llobregat, 1915 . Sant Celoni, 1960)

Actiu militant anarco-sindicalista de la CNT-FAI. Durant la guerra civil va lluitar al front d'Aragó amb les columnes de Durruti, Ascaso i Garcia Oliver.

Exiliat a França, a partir de 1943 va començar una etapa de gran activitat guerrillera.

El Quico, és va convertir en el guerriller urbà més audaç de l'època. El seu profund coneixement del terreny li proporcionava un avantatge molt important per les seves incursions a Barcelona.

Entre les seves activitats habituals hi havia la recaptació de fons per les famílies de morts

i presoners, fons que aconseguia sobretot atracant bancs . S'explica que era tant conegut entre els banquers que només li calia cridar el seu nom perquè li donessin tots els diners.

Va ser molt sonada l'acció que van dur a terme durant un viatge oficial de Franco a Barcelona. En Quico va enganyar un taxista, fent-se passar per falangista, i des del taxi, amb un morter, va fer ploure sobre els caps dels congregats, octavetes en castellà i català que incitaven al poble a l'acció contra el règim.

Després de moltes anades i tornades de França, i moltes estades a la presó, la situació

d'en Quico es va complicar. El recolzament amb el que comptava era cada vegada menor i

sospitava, encertadament, que la policia francesa i espanyola treballaven conjuntament, passant-se informació sobre els moviments dels maquis.

En la seva última incursió a Espanya, en Quico i els seus companys van ser detectats a

Mas Clarà, on s'havien refugiat per prendre forces. En molt poc temps es van trobar rodejats i tirotejats, tancats en aquella masia que es va convertir en una trampa. Amb els companys ferits insistint per que marxés, en Quico va sortir de la masia amagat darrere d'una vaca. Va resultar ferit a la cama, la natja i el coll, però tot i així va aconseguir fugir. Va intentar arribar a Barcelona en tren, però adonant-se que això no era possible i mal ferit com estava, va baixar del tren a Sant Celoni i va anar a la recerca d'un metge. Malauradament es va creuar amb un veí del metge, que el va delatar a la policia.

Lluitant fins a l'ultim alè, en Quico Sabaté morí en mig d'un tiroteig al carrer de Santa Clota.

Eren les 8 del matí del 5 de Gener de 1960