Maquis (guerrilla antifranquista) (1936 - 1965)
Durant la guerra civil y la postguerra, centenars de persones vinculades a moviments polítics progressistes es van haver d’exiliar a les muntanyes per evitar la repressió dels sublevats feixistes.
Molts dels exiliats, militars republicans i civils, van formar guerrilles a les muntanyes per continuar lluitant contra el franquisme. Se’ls deia guerrillers o maquis (que es com els deien als guerrillers que a França lluitaven contra la invasió nazi).
Al mont hi havien grups guerrillers de diverses corrents ideològiques: socialistes, anarquistes, comunistes...
Les guerrilles realitzaven accions de sabotatge, alliberaven presos polítics de les presons, ajudaven a passar exiliats per la frontera francesa, feien atemptats contra feixistes afins al nou regim...
A mesura de que passaven els anys, molts dels guerrillers van perdre la vida amb enfrontaments contra la guàrdia civil, i poc a poc, van perdre l’indispensable recolzament dels enllaços (persones que col•laboraven amb els maquis des dels pobles). La guàrdia civil va crear “contrapartides” que consistia en fer-se passar per maquis per enxampar als civils que els oferien ajut. Molts enllaços van morir torturats per la guàrdia civil que buscaven esbrinar l’amagatall dels guerrillers.
La no intervenció de l’exèrcit aliat a Espanya després de la retirada nazi de França i el fracàs de l’última ofensiva republicana per la Vall d’Aran van condemnar la sort dels guerrillers. Uns van fugir a França, uns altres es van quedar per lluitar fins al final.
Al 1965, moria José Castro, l’últim guerriller espanyol abatut per la guàrdia civil.
