A la guerra Civil espanyola, les Brigades Internacionals eren unitats compostes per voluntaris i voluntàries estrangers de 54 països de tot el món que van lluitar juntament amb l’exèrcit de la república contra els colpistes dirigits pel general Franco (ajudat pels exèrcits regulars feixistes de Hitler i Mussolini.)
Els brigadistes eren intel·lectuals, empleats, artistes, escriptors, científics, estudiants, obrers, metges, enginyers, polítics, reclutes voluntàris pels partits comunistes, anarquistes, socialistes o persones independents que van deixar enrere les seves mares, pares, germans, fills, treballs, projectes, somnis i van sentir com a seva la causa de la república i de la democràcia que ens volia ésser arravatada.
Les batalles on van lluitar van ser: La batalla del Jarama, La batalla de Guadalajara, l’atac a Segòvia, la batalla de Brunete, la batalla de Belchite, Batalla de Teruel, Front d’Aragó, la Batalla de l’Ebre...i un llarg etcètera on persones d’arreu del món van vessar la seva sang no per diners sinó per una causa, per un mon més just i més solidari.
En total, del voltant dels 60.000 voluntaris estrangers que van arribar, 10.000 aproximadament es van deixar la vida.
Les tropes van començar a ser retirades a partir del 23 de setembre de 1938 segons el pla de no intervenció en el que també haurien de ser retirades les tropes de voluntaris feixistes alemanys i italians.
Molts dels brigadistes internacionals van romandre amb les tropes espanyoles de forma clandestina fins els últims moments de la república.
La Pasionaria digué el dia del comiat de les Brigades: “¡Madres!... ¡Mujeres! Cuando los años pasen y las heridas de la guerra se vayan restañando; cuando el recuerdo de los días dolorosos y sangrientos se esfume en un presente de libertad, de paz y de bienestar; cuando los rencores se vayan atenuando y el orgullo de la patria libre sea igualmente sentido por todos los españoles, hablad a vuestros hijos; habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales.”
